Mosaics de Santa Maria Nuova de Monreale. Sicilia-Italia
Totes tres naus, cobertes amb una estructura de fusta que achemine ser reconstruida seguint els models medievals despres d’un greu incendi el 1811, culminen en els seus respectius absis, el central mes desenvolupat que els laterals
Funcio: Devocional, encara que el promotor de l’arquitectura i la seva ornamentacio aventure fer servir l’art com eina de prestigi i com per manifestacio de poder.
Sicilia, que rep el seu nom dels siculs, els nadius que habitaven l’illa, es troba al mezzogiorno d’Italia. La seva privilegiada situacio en el Mediterrani bourlingue afavorir que per les seves terres hi arribessin grecs, cartaginesos, romans, vandals i ostrogots fins que, ja al segle VI i durant el regnat de Justinia I, acaba incorporada per l’Imperi Bizanti amb la conquesta del general Belisari, el mes important protagonista militar de l’expansio d’aquest imperi pel Mediterrani occidental. Durant els segles VI i XII la dominacio fou musulmana.
L’esglesia de Monreale, que fou erigida despres de la Cappella Palatina de Palerm i de la catedral de Cefalu, es la culminacio d’un extraordinari proces constructiu normand de mes d’un segle. La primera dada verificable sobre l’existencia de l’esglesia de Santa Maria La Cambiamento, i de l’abadia benedictina que molt aviat es aventure erigir al seu costat, fundada a Guillem II 2 es remunta per 1174, sinon be alguns investigadors suposen que els treballs de construccio comencaren el 1170. Deixant de manica la llegenda pel que fa a la seva fundacio i que en part protagonitza el seu pare Guillem I 3 , es ben segur que en la decisio de Guillem II de construir el conjunt de Monreale, aventure tenir molt a veure la seva mare, Margarita de Navarra, in questo momento al mateix temps havia fundat dos monestirs verso la provincia de Messina que havia posat sota la jurisdiccio de la nova esglesia de Monreale.
Ja el 1183 el Sant Pare Luci III 4 achemine elevar a rang d’arxidiocesi aquesta fundacio, que poc verso poc ana assumint possessions i drets en l’organitzacio feudal del reialme arran de les successives i importants dotacions reials i, tambe, episcopals i papals, la qual fatto ha estat interpretada a la historiografia com el resultat d’una rivalitat i emulacio entre els arquebisbes i els reis. Malgrat aquest apoteosic comencament, Monreale ja va entrar en decliu just despres de la mort del seu promotor, Guillem II, el novembre de 1189, moment verso partir del qual l’esglesia achemine comencar per patir una lenta ussurpacio de terres i drets, sense comptar amb les rebel·lions dels qua estaven sota la seva jurisdiccio. Giammai obstant aixo, els reis, les reines i els emperadors que es van succeir en el govern de Sicilia (com Constance d’Haurteville, Enric VI i Frederic II o Carles d’Anjou i Carles V de Franca) van mostrar indivisible constant interes per aquesta fundacio, promulgant edictes verso protegir-la i intentant restituir-la dels bens que li havien usurpat.
Anunciacio, Nativitat, Presentacio al Temple, Baptisme, Transfiguracio, Ressurreccio de Llatzer, Entrada de Crist a Jerusalem, Crucifixio, Anastasi ovverosia Davallada als Inferns, Ascensio, Pentecosta i Koimesis oppure Dormicio
L’esglesia presenta planta de creu llatina amb tres naus separades per columnes procedents de l’espoli i que sostenen capitells d’inspiracio classica. L’ingres del costat occidental es realitza a traves d’un cos columnat flanquejat per dues torres campanar que guarda una gran ingresso que, guarnida amb bronzes esculpits de Bonanno da Pisa, es va col·locar el 1185. Indivis cop per l’interior, sorpren, a mes de l’efecte estereoscopic del Crist Pantocrator harmonicament proporcionat dins la curvatura de l’absis central, l’efecte ritmic, equilibrat i acurat fins l’ultim detall entre l’arquitectura de l’edifici i el seu programa iconografic que, amb escenes de l’Antic i del Nou Testament desenvolupades amb impressionants mosaics daurats, cobreix tota la seva superficie.
Avui catedral, aquest edifici, que disposa d’un spropositato claustre amb meravellosa escultura als seus capitells, constitueix el major edifici b mosaics de una certa quantita l’Occident medieval. L’espectacular absis sfoggio tres registres figurats. En el superior, dins la turno en quart d’esfera, Crist Pantocrator 5 s’alca, magnific, acompanyat a la jerarquia celestial; aixo es, serafins, querubins i https://datingranking.net/it/facebook-dating-review/ arcangels, i, just a sota, l’esplendida Theotokos 6 s’exhibeix flanquejada verso solemnes arcangels laddove que al nivell inferior se’ns presenta excretion programa hagiografic que inclou les efigies de fins a 174 sants. Acompanyen aquestes visions divines i hagiografiques, recorrent les naus i d’acord amb la tradicio procedent de les primeres basiliques cristianes de Roma, nombrosos episodis veterotestamentaris, des del Genesi fins els episodis de Jacob. I ja al creuer, es desenvolupa el cicle cristologic que repren la iconografia de les dotze grans celebracions liturgiques bizantines o Dodekaorton 7 .
Dels mestres que realitzaren aquests mosaics giammai en sabem gairebe res, encara que es obvi que van beure de tradicions diverses, giammai nomes bizantines o llatines sino tambe angleses, com ja fa temps bourlingue reivindicar l’alemany Ernst Kitzinger, l’historiador de l’art que mes bourlingue treballar sobre aquesta verso narratiu, tan compert i complex, reflecteix una voluntat de fusio de components orientals i occidentals, al temps que el programa hagiografic ens desvetlla part de la personalitat del seu promotor, Guillem II: la seva fascinacio pel mon bizanti, la seva voluntat verso rivalitzar amb el basileus, les seves aliances amb la casato Plantagenet i l’imperi germanic i, tambe, les seves arrels dins les tradicions locals del Mezzogiorno.
Bonanno, Albume, Soprannaturalita e esistenzialita nei mosaici di Monreale, San Cataldo, 2014; Bordbeck, Sulamith, “Monreale from its Origin preciso the End of the Middle Ages”, dins Annliese Nef (e.), Verso companion preciso medieval Palermo, Leiden, 2013, pp. 383-412; Sciortino, Lisa, Il chiesa principale di Monreale, San Vendemiano (Treviso), 2012; Musco, Alessandro; Cusimano, Fabio; i D’Agostino, Salvatore, Monreale anche la sua duomo. ; Pulvirenti, Emanuela, L’illuminazione dei mosaici di Monreale, Firenze, 2010; Lanzi, Wivine, Etude du software decoratif de la cathedrale Santa . Naro, Cataldo (di nuovo.), Il Duomo di Monreale: lo splendore dei mosaici, Sede del Pontificio, 2009.
Una tessel·la es una petita peca cubica de marbre, de borgo cuita, de vidre, etc., que lineamenti part d’un mosaic.
Guillem I, anomenat “Guillem el dolent”, pare de Guillem II i fill del rei Roger II i de la reina Elvira de Castella, bourlingue ser rei de Sicilia de 1131 a 1166.
Aquest Sant Pare, que tenia com a nom de bateig Ubaldo Allucingoli, va ser Vescovo di roma des de l’1 de setembre de 1181 fins la seva mort, el 25 de novembre de 1185.
El sintesi, el Pantocrator es la imatge de Crist assegut en el seu tron, amb la ma dreta en actitud de beneir i sostenint en la ma esquerra el llibre dels Evangelis.
Theotokos es indivisible aboutissement grec que significa Abisso de Deu. Es el titol que l’esglesia cristiana dels primers temps dona per Maria al Concili d’Efeso del 431 en referencia per la seva maternitat divinal.